Festival Vincles. Ferran Palau + Ran Ran Ran

Dijous 15 de setembre, 2022

Festival Vincles. Ferran Palau + Ran Ran Ran

• Hora: 20:00
• Lloc: Celler modernista
• Organitza: La Pua – Oficina Musical

Música d’autor de l’escena catalana i músics amb segell santcugatenc

Preu: 15 € (despeses de gestió no incloses). Venda d’entrades aquí.
Abonament 3 concerts: 35 € (despeses de gestió no incloses). Aconsegueix-lo aquí.

Hi haurà dos concerts. El primer amb Ran Ran Ran serà a les 20 h i el segon amb Ferran Palau a les 22 h.
A les 19 h obertura de portes + servei de bar.

Ferran Palau

Ferran Palau escriu i descriu la seva història com un paisatge que gira a ritme tranquil, assossegat, però implacable. Igual d’implacable que la seva música. Al febrer de 2021 Ferran Palau va presentar «Parc», el seu cinquè àlbum, on ens parla de nou de l’amor, però aquesta vegada trobem un amor que fa una mica més mal, un que crema una mica més fort. Un amor seduït pel minimalisme i els sintetitzadors que ens guien, a pas lent, a través de l’imaginari de Ferran Palau. I gairebé sense deixar temps per a assimilar-ho, a la fi d’aquest mateix any arriba «Joia», un disc nascut sota la influència i l’admiració cap a totes les dones que habiten en el segell Hidden Track Records. Un disc en el qual Ferran Palau torna a la intimitat de la veu i la guitarra, on tot es torna més sincer i honest.

Ran Ran Ran

Ferran Baucells segueix pujant graons en el rànquing de lletristes maleïts de casa nostra. Les seves històries crepusculars emprenen nova volada amb «Clàssics populars», un nou disc de Ran Ran Ran que, degut als canvis de formació, es pot llegir també com un reinici del projecte.

Ran Ran Ran va iniciar-se amb tres enigmàtiques maquetes («Més brots», «Tot ok stop» i «L’Encyclopédie») que posteriorment donarien peu al seu primer disc homònim (2015). Més tard vindrien «L’hereu» (2017) i la seva obra més pop i acurada, «Ran de mar» (2018), un període que es tancaria amb el comiat de Jordi Farreras, membre fundador del grup.

En el disc hi destaquen himnes de pop domèstic com «Cendra» o «Pioners», que conviuen amb passatges introspectius com «Fulles» o «El primer segon». Un disc on la quotidianitat sempre guarda sorpreses imprevistes, amb realisme màgic i dosis d’èpica, reforçades amb la secció de corda que participa per primera vegada en la gravació d’un disc de la banda. Sempre tocant de peus al cel. Ho rubrica, des del més enllà, una «Cançó d’ultratomba» que brinda per tot allò que hauria pogut ser si les coses no s’haguessin torçat en el darrer moment.

Programes relacionats: Festival Vincles 2022