Cinco lobitos és una exploració íntima sobre la maternitat sense edulcorants amb tints autobiogràfics. La directora s’ha inspirat en la seva experiència com a mare per escriure el guió. Ruiz de Azúa ens diu que al esdevenir mare, la seva relació amb els seus pares també canvià «La meva maternitat canvià moltes coses de la meva vida, entre elles, la manera com veia als meus pares», explica la directora en una entrevista. «Jo m’havia convertit en mare i ells en avis. Més que un esdeveniment idíl·lic, la maternitat em va semblar un meteorit que arrasà amb tot i provocà que les relacions familiars no tornessin a ser les mateixes. La meva família s’havia convertit en una altra».

Lluny de les idealitzacions habituals, aquest és un retrat cru però realista de la maternitat. Anant més enllà, Ruiz de Azúa aprofita el llargmetratge per dibuixar també un retrat generacional. Cinco lobitos ens mostra les mares actuals i les seves mares, ara ja àvies. Aquestes dones deixaren de treballar per poder portar el pes de la llar; la societat actual és d’aquesta manera gràcies a tota aquesta generació de dones.